NAU GAUDÍ (Antoni Gaudí, arquitecte, 1883)

Edicle de les latrines pels treballadors de la cooperativa

Detall d’un dels arcs parabòlics

És el primer edifici que va construir Antoni Gaudí i l’únic que no va ser promogut ni per la burgesia ni per l’església, sinó per una de les primeres cooperatives obreres del tèxtil. Quilòmetre zero de l’obra gaudiniana, es tracta de la nau de blanqueig de cotó de l’antiga Sociedad Cooperativa la Obrera Mataronense amb la que Gaudí col·laborava des del 1873, quan encara era estudiant d’arquitectura. De tot el projecte que va idear se’n va construir la nau de blanqueig i l’edicle cilíndric adjunt de les latrines, ambdues conservades, i dues de les casetes pels treballadors, actualment desaparegudes.

Es tracta d’una obra que en el seu plantejament és clau perquè va obrir el camí de la creació gaudiniana més genuïna: el desenvolupament dels arcs com a elements sustentadors. De no existir la cooperativa de Mataró, Gaudí no hauria desenvolupat les fórmules que posteriorment utilitzà per a projectar les golfes de la Torre Bellesguard, de la Casa Batlló o de la Pedrera, la famosa maqueta estereofunicular de l’església de la Colònia Güell i, evidentment, els arcs i les voltes de la Sagrada Família. A la nau de Mataró, Gaudí cobreix una superfície de quasi sis-cents metres quadrats sense haver de recórrer a columnes o murs, sinó articulant amb cargols de ferro petits trams de fusta per formar uns arcs esvelts i resistents.

Abandonada durant molt anys, el 2002 l’Ajuntament de Mataró va decidir, en el marc del denominat “Any Internacional Gaudí”, restaurar-la i rehabilitar-la per donar-li un ús públic i va confiar el projecte a l’arquitecte mataroní Manuel Brullet i Tenas qui, tot i respectant les pautes gaudinianes, ha aconseguit un edifici modern i un espai versàtil i ambivalent, actual seu de la Col·lecció Bassat.

Edifici declarat monument historicoartístic per l’Estat espanyol el 1969 i Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya l’any 1982.