Cronologia de la societat cooperativa “La Obrera Mataronense”

cooperativa-mataronense

Dibuix original d’Antoni Gaudí. La paraula obrera ha estat substituïda pel dibuix d’unes abelles.

1964

Es funda la Sociedad Cooperativa la Obrera Mataronense, una de les primeres cooperatives de la segona meitat del segle XIX. 

Salvador Pagès i Inglada, reusenc i amic d’Antoni Gaudí, en va ser el promotor i director del 1864 al 1890.

1869

La cooperativa s’instal·la en una antiga fàbrica a la vila de Gràcia de Barcelona.

1874

Inici de la construcció de la nova fàbrica als terrenys comprats per la cooperativa a la ciutat de Mataró.

1875

Trasllat a la nova fàbrica de Mataró.

planol-15-marc

 1878 (15 de març)

Gaudí es va diplomar arquitecte amb la tercera promoció de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, sota la direcció d’Elies Rogent.

Salvador Pagès li encarrega el projecte del conjunt fabril, col·laboració que continuarà fins l’any 1885. Segons consta als plànols signats per Gaudí, la seva activitat es divideix en dues etapes: la primera l’any 1878 i la segona el 1883.

 
caseta-dels-treballadorscaseta-dels-treballadors-2

Caseta dels treballadors.

1878 (29 de març, plànol signat a Mataró per Gaudí i Emili Cabañas)

Projecte d’urbanització de les cases dels treballadors de la cooperativa, realitzat en col·laboració amb l’arquitecte Emili Cabañas.

Segons el plànol general, aquest projecte, del que se’n va construir una única vivenda el 1878 -que no es conserva- s’aplicaria a totes les casetes.

L’escala de la cuina dóna accés a un petit magatzem al soterrani; a l’altra banda de l’escala i ha l’escusat; l’estança entre la cuina i l’habitació amb alcova, era el bany i l’entrada es situava entre les dues habitacions amb alcova.

 
fachada-al-jardinfachada-a-la-calleplanos

1878 (maig , plànol signat per Gaudí a Barcelona)

Projecte del casino recreatiu: façana al jardí, façana al carrer i les tres plantes de l’edifici.

 
societat-cooperativa

1878 (maig)

Participa a l’Exposició Universal de París amb dues obres, una de les quals eren els projectes de la Sociedad Cooperativa la Obrera Mataronense, i l’altra, una vitrina pel fabricant de guants Comella de Barcelona.

1878 (26 de juliol , plànol signat per Gaudí i Emili Cabañas a Barcelona)

Projecte de la tanca que delimitava la fàbrica.

 
juliol-83juliol-83-2

Projecte de l’edifici B, destinat a blanqueig

1883 (juliol , plànol signat per Gaudí a Barcelona)

Projecte de l’edifici A, destinat a l’entrada i la porteria del recinte. En un dels plànols s’hi veu la façana al jardí i la planta i a l’altre la façana al carrer.

Emplaçament dels edificis A i B. Segons aquest emplaçament, l’edifici B es situa justament a la sala de blanqueig (H) del plànol general, el qual Gaudí va dibuixar amb línies de punts, mentre que la resta d’edificis són amb línies contínues. Això significaria que Gaudí el va fer pensant en la seva possible substitució.

 
plano-general

1883 (agost, plànol signat per Gaudí a Barcelona)

Projecte del plànol general: A/pòrtic per a reunions a l’hivern; B/solar per edificar; C i D/casetes construïdes; E/pòrtic per a reunions a l’estiu; F/despatx i dipòsit de peces; G/sala de teixits; H/blanqueig; I/magatzem; J/dipòsit de fil; K/plegat i medició de peces; L/sala de motors; M/sala de generadors; N/màquines de cabdellar; O/serralleria; P/sala d’aprests del gènere de punt; Q/sala de preparació; R i S/secció de filats; T/batans; U/pati per a la descàrrega de cotó combustible i demés matèries; V/escusat; X/entrada i bàscula; Y/porteria; Z/casino. La part negra indica les construccions ja realitzades, i el nucli de la fàbrica ja construïda no és obra de Gaudí.

 
simbol-abella

Cimall del pal de la bandera, disseny de Gaudí, amb l’abella com a símbol.

1885 (juliol)

Dirigeix la decoració d’una sala industrial de la cooperativa, tapant les màquines de la fàbrica amb pedres, arbustos i una cascada, per a una “Fiesta literario-musical” celebrada el 28 de juliol i de la que se’n feu ressò La Voz del Litoral, òrgan del Partit Republicà.

La nau de blanqueig quedà en desús i fins i tot fou mutilada, entorn de l’any 1896, per l’ampliació de l’actual carrer de la Cooperativa.

 
abans-guerraabans-guerra-2

Estat de la nau abans de la guerra civil

 
la-nau-2002 la-nau-2002-2
 
la-nau-2002-3 la-nau-2002-4

L’any 2002, en el marc de l’Any Internacional Gaudí, que commemorava el 150è aniversari del naixement de l’arquitecte, l’Ajuntament de Mataró va rehabilitar la nau de blanqueig, sota la direcció de l’arquitecte Manuel Brullet.

Declarada monument historicoartístic l’any 1969 per l’Estat espanyol i Bé d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya l’any 1982, la Nau Gaudí, de la que enguany se’n commemoren els 130 anys de la seva construcció, actualment aixopluga la Col•lecció Bassat d’Art Contemporani de Catalunya.